Elefant Trompeta

Àngels Ruiz és una il·lustradora fincada a Barcelona que es va formar a la Llotja i que actualment il·lustra en diverses editorials i mitjans. Ha treballat per àlbum il·lustrat, llibre de text i llibres de lectura, i en tots els àmbits sap plasmar el seu peculiar estil, divertit i fresc.

Ha estat premiada en diversos concursos d’il·lustració, però sens dubte un dels seus premis més importants va ser la selecció de 5 de les seves il·lustracions per la internacional Fira del Llibre de Bolonya. Tot plegat, ha fet que avui dia sigui una gran il·lustradora amb tota una carrera a les seves esquenes i un llarg camí per recórrer.

Sense més presentacions, us deixo amb la seva entrevista, espero que us agradi conèixer-la.

– Com vas decidir començar en el món de la il·lustració?
Per casualitat. Ja fa uns anys quan era estudiant, vaig provar un nou mòdul d’il·lustració a l’Escola Llotja per que em semblava interessant i m’hi vaig “enganxar”.

– Quant de temps fa que et dediques a la il·lustració?
Farà uns 18 anys mes o menys

– És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la literatura infantil?
Si. En el meu cas he treballat força en l’àmbit de l’educació (llibres de text) i una mica menys dins la narrativa.

– De tots els teus projectes, de quin et sents més orgullosa? Per què?
Sempre n’estic més orgullosa de l’últim projecte que he aconseguit enllestir encara que si haig de destacar-n’hi cap en concret, triaria una sèrie de 5 il·lustracions de gats i gossos que van ser seleccionats a la fira de Bolonya. Aquest reconeixement em va obrir portes dins del món de la il·lustració.

– I quin va ser el més difícil?
Un llibre de ciències naturals que requeria molta documentació (d’animals, insectes…) juntament amb un acabat de les il·lustracions molt acurat.

– Quins són els passos que segueixes a l’hora de fer una il·lustració? Per on comences?
Primer de tot llegir amb molta cura el text a il·lustrar i analitzar-lo .
Després intento plasmar l’ intenció/sensació que em produeix aquest text en un esbós, procurant enriquir el dibuix amb més punts de vista més enllà del que hi surt en el text. Es a dir, no recrear literalment el text, si no complementar-lo
Un cop està definit l’esbós/esbossos, enviar-ho a l’editor per veure que li sembla.
I per últim, un cop estan aprovats els esbossos i fetes les correccions en el cas que s’hagi de retocar quelcom, passo a donar color de vegades amb mètodes tradicionals, i d’altres amb tècniques digitals, depenent de l’encàrrec en si mateix.

– Has il·lustrat per a llibres de text, llibres de lectura i àlbum il·lustrat. En quin àmbit et sents més còmoda? Per què?
La veritat és que em sento còmoda en tots tres àmbits. Tots tres tenen coses interessants un cop hi estàs treballant. Però potser triaria l’àlbum il·lustrat, ja que sempre et permet una mica més d’experimentació alhora de crear les imatges.

– Il·lustrar és …
La manera de plasmar i enriquir gràficament idees, textos, conceptes etc…

– Si no fossis il·lustradora series …
Interiorista

– Com definiries el teu estil?
Fresc i espontani, divertit.

– El teu il·lustrador preferit és … Per què?
M’agraden molts il·lustradors. Per això és força difícil de triar-ne un de sol. Un dels últims llibres que he comprat és d’en Oliver Jeffers, “El misterioso caso del oso”. Crec que és un llibre molt divertit, amb il·lustracions fresques i originals, que són molt adients per la historia del llibre.

– Si poguessis triar un conte clàssic per il·lustrar, què t’agradaria que fos? Per què?
Doncs un altre cop se’m fa difícil respondre. Com que no he il·lustrat mai cap conte clàssic i m’agraden tots, qualsevol aniria bé 

– Si fossis un personatge de conte series …
Mary Poppins

– Quin és el conte que més t’agradava que et comptaran quan eres petita?
Corazón: Diario de un niño, d’Edmundo de Amicis

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?
No m’ho plantejo. De moment ja me’n alegro de poder viure com a il·lustradora i procuro gaudir al màxim de tots el projectes en els que hi participo.

– Un país amb bona literatura infantil és …
Un país amb un futur ple de creativitat.

– ¿Què li falta i que li sobra al món de l’àlbum il·lustrat?
Crec que li faltaria , en comparació amb d’altres medis , com ara en el món audiovisual (pensant en produccions d’animació, per exemple) força més repercussió. Respecte al que li sobraria; Doncs no sabria dir… Cóm més publicacions/editorials hi hagin, millor.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil?
Em dona la sensació que cada cop està més reconeguda. Si més no hi ha cert ressò en els mitjans  de comunicació, cosa que fa uns anys era poc comuna. Ara bé, tenint com a referent el mercat francès, encara queda una mica per fer.

– Per anar acabant, quins són els teus propers projectes?
Ara mateix tinc un parell d’històries pròpies amb les il·lustracions força avançades. Una és de caire més divertit i l’altre amb tocs més sentimentals.

Avui us porto unes jornades sobre il·lustració que es duran a terme durant tota aquesta setmana a la Casa Amèrica Catalunya. Aquestes jornades estan compostes per diferents xerrades, taules rodones, debats… sobre un munt de temes relacionats amb la il·lustració, dutes a terme per diversos il·lustradors llatinoamericans afincats a Barcelona. Unes jornades molt interessants que duraran tres dies: dimarts, dimecres i dijous a les que tots esteu convidats a participar-hi. Us deixo tota la informació a l’enllaç de la web.

Casa Amèrica Catalunya

C/ Còrsega 299, entresol

“Aquesta és la història d’una pastoreta de bous molt alegre i que li agradava molt cantar. Però un dia mentre pasturava va sentir els crits i gemecs d’algú i provenien de darrere una penya. Va deixar els bous i va córrer a ajudar a qui fos que cridava, i es tractava d’un drac, un dragó enorme amb la cua plena de sang i talls. La pastoreta el va guarir, amb unes herbes i el va embenar amb el seu davantal. I el drac va marxar bosc endins girant-se una vegada i una altra en senyal d’agraïment.
En tornar, els bous havien desaparegut; i l’amo quan la pastora va tornar sense el seu bestiar, li va clavar una forta pallissa i li va dir que no servia per vigilar bous, que ara faria de porquerola i vigilaria els seus porcs.
I la noia així ho va fer, passaren uns dies i es repetí la mateixa escena, els crits de dolor, el drac malferit, aquesta vegada a la pota, la mateixa solució i la consegüent desaparició dels porcs.
L’amo que li propina una altra pallissa i que l’envia a pasturar els seus xais i ovelles. Uns dies més tard, es repeteix l’escena, i la noia atemorida de tornar una altra vegada sense el ramat i que el seu amo li clavi una pallissa que l’acabi matant, decideix que fugirà i no en tornarà més.
Vet aquí, que decideix buscar refugi en el bosc, i passar la nit al damunt d’un arbre. Però quan la pastora estava mig endormiscada, va sentir unes passes sota el seu arbre, i va veure passar el noi més gentil i trist del món. Aquest es va anar directe cap a una gran paret de roca, hi va posar el dit xic al damunt i va dir “Dit xic i foc” i la paret es va obrir com per art de màgia deixant pas a una cova, i es va tornar a tancar darrere seu.
Quan es va fer de dia, de dins de la cova en va sortir l’immensa dragó que la jove pastora havia guarit en tres ocasions, i el dragó va anar-se’n cap al bosc. Mentre ella es va decidir per entrar a la cova tot dient les paraules màgiques. Darrere el que semblava l’entrada d’una cova, hi havia un autèntic palau, ple de cristalls i pedres precioses, hi havia unes grans sales, i un menjador ple de menjars deliciosos. La pastora es va ben atipar, i va dormir en un llit de plomes de paó. Va escombrar i netejar tota la casa, i quan es començava a fer de nit, va marxar cap al seu amagatall de l’arbre.
Va ser a la nit, quan va tornar a veure com el noi entrava a la cova, i l’endemà al matí en tornava a sortir el dragó, aquesta vegada molt intrigat i desconfiat mirant a una banda i una altra com si busqués alguna cosa.
La pastoreta, va tornar a fer el mateix del dia anterior, però aquesta vegada va decidir quedar-se a la cova fins que tornés el gentil noi. I així, ho va fer.
Aquest li va explicar, que era víctima de l’encanteri d’un gegant, que els transformava de dia en dragó i a la nit podia ser el príncep que en realitat era amb totes les comoditats i luxes, però sense tenir el que més desitjava la llibertat. L’única manera d’aconseguir la llibertat i al fi de l’encanteri era teixint el vestit més fi del món, fet del cabell ros i llarg fins al terra d’una princesa de cabells brillants com l’or.
I és que resulta que el nostre gegant, a part de ser un golafre que s’havia menjat els tres ramats de la pastora, era molt presumit i volia el vestit més especial del món. Les ferides del dragó eren degudes al mal tracte que rebia per part d’aquest gegant que l’obligava a complir coses pràcticament impossibles.
La pastoreta es va proposar que ella trobaria a la Princesa Cabelluda, i la convenceria perquè li entregués la seva preuada melena. És així, com la jove noia es va encaminar cap al Palau Reial. On va entrar a treballar primer com a fregadora. Com era tan eixerida, en seguida la princesa la va reclamar com a serventa seva, i mica en mica es van anar fent amigues.
Fins que un dia la pastoreta li va demanar a la seva amiga que necessitava els seus llargs cabells per poder ajudar al seu “germanet” que era el més bo del món i que estava molt trist, i que si l’ajudava, li presentaria i si volia s’hi podria casar. Doncs vet aquí, que la princesa va acceptar que li tallessin el cabell, i la pastoreta li va demanar alguns dies de permís per poder ajudar al seu estimat “germanet” amb el seu cabell. Sense donar-li més explicacions va marxar de palau i es va encaminar cap a la cova enmig del bosc on va començar a teixir. A les nits ho feia sota l’atenta mirada del seu enamorat, i és que el Príncep Dragó s’havia enamorat perdudament de la jove pastoreta.
Aquesta teixia i teixia sense descans fins que un dia, va tenir acabat en vestit més fi del món fet amb cabells daurats i li va portar al gegant. Aquest va complir amb la seva part del tracte i li va dir que per poder alliberar al príncep, li havia de clavar una punyalada al cor just quan comencés a sortir el sol i es transformés en dragó. Fet això l’havia de tallar en bocinets ben petits, tirar-los al foc i tot plegat faria un pet del que en sortiria el seu príncep encantat.
Dit i fet, la pastora així ho va fer i el seu estimat príncep va quedar alliberat per sempre més, li va jurar amor etern i li va demanar que es cassessin. La pastora però, li va respondre que allò era del tot impossible i és que li havia promès a la Princesa Cabelluda que li presentaria al seu “germanet” per a que s’hi casés com agraïment per haver-la ajudat.
El príncep es dirigí a palau amb la clara intenció de parlar amb la princesa i dir-li que allò seu no podia ser, però vet aquí que en arribar al palau el Príncep Dragó i la Princesa Cabelluda ja es coneixien, i és que eren germans.
És així com per fi, el Príncep Dragó i la Pastoreta es van poder casar, i la Princesa va trobar un pretendent eixerit amb el que casar-s’hi.”

Aquesta fantàstica història que us he portat avui és la del Príncep Dragó, una història popular catalana, recopilada pel nostre famós Joan Amades en el seu Folklore de Catalunya I (pàg. 31 a la 35). Aquest conte, tot i ser originàriament català, com haureu deduït no es tracta d’un conte només de les nostres contrades, i és que se n’han explicat moltíssimes versions molt similars arreu d’Europa durant molts segles, versions recollides per altres recopiladors.

I és que d’aquest conte, en el Trompeta ja us he portat l’origen de versions molt similars, com la del Príncep Corb, que és una història recopilada per Alcover a les Balears, o El príncep granota, sens dubte la més popular i portada a l’eternitat pels sempre famosos germans Grimm. O fins i tot, té certes similituds amb la Bella i la Bèstia o amb la història d’Eros i Psique, on el príncep és en realitat una horrible bèstia. O potser us recordeu dels Cignes Salvatges, una història on 11 germans prínceps són condemnats a ser transformats en cignes de dia, i tornar a ser prínceps de nit? Però quina és la relació real de tot plegat? Doncs que es tracta de contes que s’enfilen a través de la mateixa tipologia textual, l’ATU 425 o El príncep encantat. Històries en que el príncep és transformat o encantat per un ésser malèfic, i la seva princesa o enamorada haurà de buscar la manera de que torni a ser un príncep, passant tota una sèrie de probes.

De tot plegat no se’n pot dir quina versió va sorgir abans, o quina és l’originària, i és que diuen que aquesta tipologia textual es va anar desenvolupant arreu d’Europa de maneres diferents. Hi ha països on el príncep encantat era una granota, altres un corb, un llangardaix, un gripau, una bèstia, una serp, un ós, un peix… i finalment un drac.

Aquests contes també estan relacionats amb històries de prínceps encantats però que no són transformats aquesta vegada en animals ni cap mena de bestioles, com és el cas del conte de la Blancaflor o del Castell d’Iràs i no en tornaràs, on ambdós casos els prínceps estan encantats a oblidar a la seva estimada un cop es separin d’ella, ni que sigui per uns instants.

I el més fascinant de tot plegat és com una mateixa tipologia de conte pot avançar de manera diferent i donar lloc a tantes històries tan diferents, i a la vegada tan properes les unes amb les altres. Històries que s’han creat probablement, sense la influència directe de les altres, potser sense haver-les escoltat mai, però que tot i així s’hi assemblen moltíssim.

Un munt d’històries: totes elles plenes de màgia, aventures, probes, amor, prínceps encantats i princeses enamorades o joves valentes, com la nostra pastoreta d’avui.

Aquest curs o any ha estat escollit com a Any Pilarín Bayés a Catalunya, un any per commemorar l’extensa obra de sens dubte una de les nostres il·lustradores més nostrades. Personatge entranyable, captivador i dolç, una dona intel·ligent i molt i molt productiva, i és que té tants i tants contes a les seves esquenes…

Doncs bé, per commemorar un any tan important el Palau Robert organitza a partir del 19 d’Abril una exposició dedicada a la il·lustardora, una exposició que està oberta a les escoles per tal de que la puguin visitar tan d’Infantil, Primària i Secundària.

Durant aquest any també es recolliran rondalles il·lustrades per alumnat de les diferents escoles que hi vulguin participar inspirades en tres de les Rondalles més populars que ha il·lustrat la Pilarín Bayés: La Flor del Penical, El Trobador i el terrissaire i Sant Pere i el dimoni. Una activitat molt interessant que convido a totes les escoles a participar-hi.

Si voleu que el vostre centre pugui visitar l’exposició de la Pilarín, podeu contactar amb el telèfon 670 036 081 per programar les visites. Més informació a la web.

Avui he tingut el gust i el plaer de poder acostar-m’hi una estoneta a passejar per Món Llibre, i és que m’encanta anar-hi a descobrir nous contes, activitats i joves il·lustradors, i és que sens dubte és una fira preciosa que aquest any ha tingut diversos espais que m’han enlluernat especialment.

He anat aquest matí, i és que el temps d’aquest cap de setmana es presentava força inestable i he pensat: “millor que hi vagis com abans millor”, no fos cas que ens enganxés un aiguat.

Doncs bé, no us parlaré dels espais de què consta Món Llibre, i és que ja us en vaig parlar en l’article de l’altre dia. Avui us vull parlar de la meva experiència en aquesta bonica fira.

M’he enamorat de l’espai organitzat per la Companyia El Burro dels jocs: el Titellarium. El Titellarium són una sèrie de petits escenaris dels contes clàssics, com ara: els Tres porquets, Alí Baba i els 40 lladres, El peixet d’Or, en Patufet… Un munt de clàssics, i un escenari i titelles per a cadascun d’ells. Titelles que tothom que si acostés podia tocar i agafar tot jugant a ser el llop de la Caputxeta, o un dels óssos de la Rïnxols d’Or. Tot plegat perfectament escenografiat. Unes escenografies precioses que m’ha encantat poder descobrir. En les fotografies que posaré al final de l’article podreu veure ben bé de què es tracta i entendreu millor.

Com sempre l’espai destinat als Joves il·lustradors de La Llotja és un dels imprescindibles per mi, i és que ja sabeu que adoro la feina dels il·lustradors, i poder conèixer nous talents sempre és fascinant. Aquest any el nivell m’ha semblat molt alt, i he descobert joves promeses de les que espero que ben aviat en pugui sentir a parlar, com ho és en César Samaniego, la Gemma Capdevila, la Carla Serrat, Eudald Palma, Laia Doménech o la Mònica Estrada entre altres. Alguns d’aquests joves rondaven per allà i ens miraven inquiets i expectants com feiem fotos i tafanejàvem les seves obres, a l’espera, suposo, de sentir algun bon comentari.

També m’ha encantat l’espai de La Ciutat dels Llibres. Sempre és l’espai cobert més gran de la fira, és on estan tots els contes de totes les editorials, les seves principals novetats, i on avui he pogut veure com en Gusti i l’Alba Marina Rivera estaven pintant amb animals i plantes l’espai o castell destinat a la Casa Amèrica Catalunya, dos grans il·lustradors sud-americans residents a Barcelona i que han exportat el seu art a les nostres terres. L’espai de la Ciutat dels Llibres és una ciutat-biblioteca feta de cases de cartró. Un espai fantàstic per mirar i remirar contes i més contes.

Ja per acabar, destacar que enguany l’il·lustrador internacional convidat és Benjamin Lacombe, i podeu trobar a la venta tots els seus contes, i alguns dels seus títols publicats a França, el seu país d’origen. Sens dubte un il·lustrador que em fascina i que és tot un honor que pugui visitar el Món Llibre d’enguany.

I ara, ja no us explico gaire més, el darrer que us dic és que demà encara hi sou a temps per anar-hi, i que us deixo una petita mostra de les fotografies que hi he pogut fer.

Avui us porto una marca de joguines  molt especial, Lundby. De fet no és ben bé una marca de joguines, sinó que es tracta més aviat d’una marca de cases de nines. És a dir, una marca de cases de nines i mobiliari per aquestes. És una marca sueca que importa a diversos països europeus i que crec que si us agraden les castes de nines, us fascinarà tan com a mi. Una marca que pertany a una companyia de joguines més grans, Micki, i que sens dubte s’ha fet un lloc molt important en el fantàstic món de les cases de nines.

Aquesta marca té tres models de cases i mobiliari d’acord amb cadascuna d’elles. Tenim la casa Smaland i tot el seu mobiliari, la Stockholm i la Gotland. Cadascuna d’elles té la seva pròpia personalitat i colors definits, però el més curiós de tot plegat és que no es tracta de les típiques clàssiques cases de nines, el mobiliari és tan modern que sembla que els propis dissenyadors de mobles de l’Ikea els hagin dissenyat, i és que de fet, compten entre les seves files amb dissenyadors suecs de prestigi, i ja se sap, els suecs en saben de fer mobles de disseny.

Us deixo les imatges de les cases, estan ordenades, primer veureu la casa Gotland i tot el seu mobiliari, després l’Stockholm i la darrera la Smaland.

Si la setmana passada en les meves recomanacions habituals us parlava de la sèrie Cavall Acció i de Juguem, avui us porto els títols destinats a 4 anys, una mica més complexos que els de la subcategoria Juguem i amb una mica més de text. Tot i així continua combinant la lletra de pal i la lletra lligada, tot introduint una mica més de text. La temàtica escollida per treballar amb els infants de 4 anys és la de Treballem, és a dir els oficis. Per fer-ho s’han escollit un total de 4 oficis. Tres d’ells són alguns dels més típics que presentem als infants quan treballen els oficis a l’escola: el metge, el mestre i el bomber, però el quart és tota una curiositat per mi, i és l’ofici d’equilibrista. Suposo que aquest títol vol ser un homenatge a totes aquelles professions sovint oblidades i minoritàries però que també existeixen i que també podem donar a conèixer als infants.

Explicat això, us volia comentar que una vegada més aquests quatre títols barregen imatges reals i il·lustracions, i tot i que jo no sóc gaire partidària d’aquest format, penso que per a llibres de coneixements per a infants menuts pot ser un bon format, sempre i quan estiguin ben integrades les imatges i les il·lustracions, i les fotografies tinguin una qualitat i resolució adequades, ja que una imatge no gaire nítida impresa per a un conte d’un format així, pot acabar donant la sensació d’un treball poc cuidat.

Però en aquest cas, cal dir que les fotografies han estat presses i pensades per a crear aquests contes i que això és nota en el resultat final, i que permet integrar molt més il·lustració i fotografia.

Aquesta vegada les il·lustracions de tota aquesta sèrie d’oficis són de Christian Inaraja, un il·lustració de línies senzilles, personatges esquemàtics i simplificats, però molt efectistes, cossos grans i voluptuosos i caps més menuts. Jo sempre he pensat que un bon il·lustrador és aquell que de tant que sap dibuixar és capç d’arribar als límits de la simplificació en els seus dibuixos sempre que ho vulgui, i és aquesta simplificació la que crec que en certa manera ha aconseguit en els seus personatges i que li donen aquesta imatge tan particular.

FEM DE BOMBER, Montserrat Ganges, Il·l. Christian Inaraja, Editorial Combel (primavera 2012)

FEM DE METGE, Montserrat Ganges, Il·l. Christian Inaraja, Editorial Combel (primavera 2012)

FEM DE MESTRE, Montserrat Ganges, Il·l. Christian Inaraja, Editorial Combel (primavera 2012)

FEM D’EQUILIBRISTA, Montserrat Ganges, Il·l. Christian Inaraja, Editorial Combel (primavera 2012)

La fira Món Llibre com cada any, està farcida d’un munt d’actes interessants. Les editorials s’afanyen a intentar presentar-hi les seves novetats de cara a Sant Jordi i autors i il·lustradors estan entusiasmats en deixar-s’hi veure. Doncs bé, aquesta vegada us vull portar l’acte de presentació del conte Somiatruites, el títol del tema central del darrer espectacle d’Albert Pla i Pascal Comelade. Però a part de ser el títol d’un espectacle, també és una cançó del propi Albert Pla que aquesta vegada ha traspassat el món de la música per plasmar-se en un àlbum il·lustrat. Un conte il·lustrat pel dibuixant argentí Liniers i editat per l’Editorial Takatuka.

L’acte de presentació es durà a terme dos dies diferents, el dissabte 14 a les 12 del migdia, i el diumenge 15 d’Abril a les 17:30, i constarà amb la presència del propi Albert Pla que interpretarà el tema del conte i signarà exemplars a tots aquells que s’acostin amb el seu conte. Tot plegat es farà a l’Auditori del CCCB.

Així, que de nou, una excusa més per ser-hi. Ens veiem a Món Llibre.

D’acte en acte, d’exposició a exposició i d’activitats i activitats que farceixen aquest mes d’abril i maig entorn de la literatura infantil i juvenil. I és que és evident que Abril és mes de llibres, i maig que és el que el segueix acull tots aquells actes que no han tingut cabuda en l’atapeït mes d’abril. És en aquest àmbit que podem trobar el XXVIII Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya que es durà a terme a Mollerussa de l’1 a l’11 de Maig en el Pavelló Firal. Es tracta de més de 3000 m2 dedicats única i exclussivament al món de la literatura infantil i juvenil, una autèntica bogeria en la que totes aquelles escoles que ho vulguin podran començar a reservar dia i hora de visita del 10 al 23 d’abril telefonant al 973 604 099,  o al CRP del Pla d’Urgell, de 9 a 13 hores i de 15 a 17 hores.

Si ahir us vaig parlar de Món Llibre, avui us vull comentar una presentació d’un àlbum il·lustrat que tindrà lloc justament com a un dels actes que engloba Món Llibre 2012. Es tracta de la presentació del àlbum il·lustrat de gran format editat per Lumen i publicat justament per aquestes dates: El drac, la princesa, Sant Jordi i la rosa. Un cop més, una nova versió d’una llegenda tan nostrada, aquesta vegada però amb il·lustracions molt grans i conte de gran format il·lustrat per en Subi.

L’acte es durà a terme el proper Dissabte 14 d’Abril a les 17:15h en el marc de la Fria Món Llibre. La presentació serà a càrrec del seu autor Jordi Sierra i Fabra. L’acte tindrà lloc a l’espai MACBA Atrium 2, i en aquest també participarà en Subi, que farà una il·lustració en directe que al finalitzar l’acte es sortejarà entre els assistents.

Sens dubte, una excusa més per acostar-se a Món Llibre, tot i que als enamorats de la literatura infantil i juvenil crec que no ens cal.