Elefant Trompeta

Afortunadament la tradició de la Castanyada, i el personatge de la Castanyera estan molt arrelats encara avui dia a les nostres contrades. És una festa que continua ben viva a les famílies, tot i que comercialment sembla que el Halloween li està guanyant terreny any rere any. Tot i així, la Castanyera és un personatge molt impulsat des de les escoles, per part de mestres i professors, d’ell s’explica com va vestida, se’n canten les cançons… Tot plegat per introduir als infants la tardor, la festa de la Castanyada, parlar de castanyes i de panellets. Així que és per tot plegat, que era força senzill trobar contes que parlessin sobre aquest personatge i sobre la festa de la Castanyada. Aquesta vegada m’he decantat per la història que us porto a continuació, i ara us explico el perquè.

LA CASTANYERA, Elena Ferro, Il·l. Subi, Col·l. Els contes del Follet, Editorial Baula (Octubre de 2011) –>M’he decantat per aquesta història, perquè com ja us he dit en d’altres ocasions la col·lecció de Els contes del Follet em sembla molt especial per molts motius. Primer d’ells perquè ens expliquen una història que ajuda als infants a entendre d’on prové una tradició, segon perquè les il·lustracions d’en Subi els fan contes sempre millors, tercer perquè hi apareixen cançons relacionades amb el personatge que tracten, i en darrer lloc, però no per això menys interessant (de fet tot al contrari), perquè hi ha una part on explica a pares i mestres més informació per explicar als infants sobre la tradició en qüestió: d’on prové, perquè es celebra…

Tot i així, aquest no és l’únic conte que podreu trobar entorn a la Castanyada i a la Castanyera, i a les llibreries aquests dies n’hi està força ple.

És força complicat trobar versions de llegendes tan nostrades i tan poc conegudes tret de la seva ciutat d’origen; però aquesta vegada amb la història de les Mosques de Sant Narcís, hem tingut la sort que una bona editorial com és Efadós, ha decidit donar-li a aquesta història la importància que mereix.

LES MOSQUES DE SANT NARCÍS: L’OCUPACIÓ FRANCESA A GIRONA, David Guardia, Col·lecció Vet aquí, Editorial Efadós –> L’il·lustrador, i a la vegada autor David Guardia plasma a través de la força de les seves il·lustracions, una llegenda molt popular a Girona i que s’ha transmès de generació en generació, de pares a fills, durant molts i molts anys. Per fer-ho, ha decidit que la força del seu estil era el més indicat per a presentar-nos-la; uns dibuixos foscos, de no gaire llum, amb pocs colors ens evoquen a una època de guerres, misèries i de foscor per als gironins.

Sens dubte, la versió perfecte per una història com aquesta.

Ja fa molt i molt de temps us vaig portar el conte de La Bella Dorment i la veritat és que el que vaig escollir em continua semblant preciós. Però darrerament s’ha publicat un nou conte que m’ha encisat sobre aquesta història, i crec si em doneu algunes línies per tal de que us el presenti, entendreu perquè.

LA BELLA DORMENT DEL BOSC, Élodie Fondacci, Éric Puybaret, Editorial Baula (2013) –> Aquest àlbum es tracta d’una gran i bonia adaptació d’un dels grans clàssics de la literatura infantil universal, La Bella Dorment. L’adaptació és de l’Élodie Fondacci, i què dir-vos de les il·lustracions. Des que vaig descobrir aquest increïble il·lustrador francès que vaig saber que d’aquest paio en tindria uns quants d’àlbums il·lustrats. M’agrada el seu estil, la peculiaritat de les seves il·lustracions, l’expressió dels seus personatges… I amb tot plegat, ens porta una versió de La Bella Dorment increïble, i d’ençà que la vaig veure per primera vegada, vaig decidir que us la portaria.

Us deixo amb algunes de les seves il·lustracions, dels seus tons pastel, dels seus blaus i dels seus verds. Simplement fascinant.

Estic molt contenta perquè per fi una llegenda catalana no gaire popular, o no tan coneguda com d’altres que per fi té conte! I si a més a més, us dic que es tracta d’una versió genial, el mèrit encara és més gran!

L’ESPASA D’EN SOLER DE VILARDELL, Josep Busquet, Il·l. Pol Cunyat, Ajuntament de Sant Celoni (Abril de 2011) –> Just fa dos anys l’Ajuntament de Sant Celoni va decidir donar una empenta més a la seva pròpia llegenda editant-ne aquesta versió en format conte. La versió que l’autor ens porta és la més popular, la que avui dia s’explica a tots els nens i nenes sant celonins, i és una magnífica adaptació d’en Josep Busquet.

Per altra banda les il·lustracions d’en Pol amb un estil molt Max i molt comiquero li donen al conte un aire molt fresc, colorista i amb alguns plans molt bons i originals.

M’encanta aquesta versió de la història, les seves il·lustracions, i que l’Ajuntament de Sant Celoni li doni tanta importància a les seves llegendes, i és que molts ajuntaments d’arreu de les nostres contrades haurien de prendre el de Sant Celoni com a exemple per tal de donar valor també a les seves llegendes, que en el fons formen part del seu patrimoni cultural i històric.

Pel que fa a aquesta versió de la història, jo suposo que si us acosteu a Sant Celoni la podeu aconseguir, o bé parlant amb l’Ajuntament, oficina de turisme  o als petits comerços de la ciutat. De totes maneres per Internet podeu trobar la versió del conte íntegre amb pdf, fet que demostra la generositat de l’Ajuntament al donar accès al conte complert.

Jo us deixo amb tota la seqüència d’il·lustracions del conte, estic convençuda que us agradarà tant com a mi.

El Papu en sí, com a personatge característic de la mitologia catalana, no té conte, el que sí que m’he decidit a portar-vos, és una de les poques (per no dir l’única) versions del conte popular espanyol sobre el Tragaldabas, en format conte per a nens. Es tracta del conte publicat en gallec i castellà, O Papón o El Tragaldabas, i resulta lògic que una editorial gallega com és OQO, i en una regió on la mitologia és tan important i popular, que a un personatge com al seu O Papón li fessin un conte. En definitiva, us convido a descobrir-lo.

EL TRAGALDABAS, Pablo Albo, Il·l. Maurizio A. C. Quarello, OQO Editora (Novembre del 2006) –> Aquest conte és una versió de la història clàssica sobre el Tragaldabas i de com acaba sent vençut per una insignificant formiga, però amb la peculiaritat que està escrit per un dels clàssics dels contes en castellà a l’estat espanyol, en Pablo Albo. Amb un estil sempre divertit, diferent i peculiar. Aquesta versió és amable, desenfadada i amb un final menys tràgic que l’original, i és que lluny d’acabar amb la vida de l’antagonista, com ens narra el relat original, el dolent s’acaba integrant en el món del bo, un reflex de que en aquest cas el bé ha triomfat sobre el mal.

Pel que fa a les il·lustracions, són de l’il·lustrador italià Maurizio A. C. Quarello, un il·lustrador atrevit en els jocs amb les ombres, i els plans, d’allò més originals i arriscats. Unes il·lustracions amb un punt de foscor, i un xic tenebroses, que poden generar realment por en els lectors, fan que sigui l’il·lustrador perfecte per un conte d’un espantamainades com ho és en aquest cas el Tragaldabas.

Avui us vull portar un conte que em fa moltíssima il·lusió, i ara entendre el perquè. Ja sabeu que quan faig els orígens dels contes i llegendes, sempre intento portar-vos una versió publicada de les històries, i que em passa sovint que en algunes històries no us en puc portar cap. Sobretot quan es tracta de contes que no són gaire populars. Però avui, gairebé 3 anys després de parlar-vos dels orígens de la història de Blancaneu i Rosavermella, he trobat un conte que narra aquesta història, i si a més us dic que es tracta d’una versió magnífica l’alegria encara és millor.

BLANCA NEU I ROSA ROJA, Germans Grimm, Il·l. Rachel Cloyne, Editorial Macmillan –> Aquesta és una gran història, un gran clàssic popularitzat pels germans Grimm sovint oblidat, i de molt poca tradició a les nostres contrades, però Macmillan s’ha atrevit a editar aquesta magnífica versió estrangera de la història. Es tracta d’un gran àlbum il·lustrat amb les il·lustracions de la Rachel Cloyne, en blanc i negre, molta elegància  i en format pop-up. Una autèntica preciositat de conte del que estic convençuda que en sabreu apreciar els detalls de la il·lustració.

Pel que fa a la història us refrescaré una mica la memòria, una mare amb dues filles, molt diferents entre sí, un dia mentre sopaven algú va trucar a la porta, era un ós que es volia resguardar de la neu i el fred al costat de la seva llar de foc… Us recordeu?

Avui us puc portar un títol que em fa molta il·lusió. Ja deveu saber tots, que normalment quan us parlo dels orígens d’alguna llegenda, intento portar-vos un títol d’aquest conte per tal de que els nens en puguin gaudir. Però el problema és que sovint amb títols i llegendes de les nostres contrades, això resulta força complicat, ja que el mercat editorial sovint no té en compte aquesta mena de llegendes, per fer-ne una versió i editar-la per tal de que arribi millor a tots els públics. Però amb el cas de l’Editorial Efadós, això és diferent, i tenen per mi una col·lecció de gran valor. Es tracta de Vet Aquí, una col·lecció de llegendes i contes de les nostres contrades. És per això que per fi us puc portar un conte sobre la Llegenda del Mercat de Calaf. El voleu conèixer?

GUIRIGALL AL MERCAT, Pep Molist, Il·l. Mercè Galí, Col·lecció Vet aquí, Editorial Efadós (2012) –> ” El primer dissabte que en Pere de Mirambell se’n va anar tot sol al mercat de Calaf, aquest es convertí en el més famós del país. Hi va succeir un fet extraordinari que va donar lloc a la popular expressió «sembla el mercat de Calaf». I és que aquell dia feia un fred tan intens que gairebé glaçava el cor de les pedres…” Aquest és l’inici d’una història que tots o molts de nosaltres coneixem, i és que si heu sentit mai parlar de l’expressió “això sembla el mercat de Calaf”, i no us heu preguntat mai el perquè, aquest conte és una bona manera de descobrir-ho. Una llegenda popular al nostre país, divertida i curiosa, de la que ben segur us agradarà descobrir una miqueta més gràcies a aquest conte.

Són moltíssims els contes que parlen de la història dels Reis Mags, o els Reis d’Orient. Alguns de més divertits, altres de més fidedignes, alguns més senzills, altres amb textos més llargs, alguns amb il·lustracions senzilles, altres més espectaculars, els uns més tradicionals, els altres més moderns. Hi ha moltíssims i tots ells tenen alguna cosa especial. A mi m’agraden moltíssim els contes que parlen d’aquests tres personatges màgics, i m’ha estat molt complicat escollir-ne un, però finalment m’he decantat per aquest.

ELS TRES REIS D’ORIENT, Lluís Farré, Il·l. Mercè Canals, Editorial Combel –> He escollit entre tots aquest conte perquè barreja la història tradicional, amb les il·lustracions modernes de la Canals, els textos rimats d’en Lluís Farré, i el fantàstic espectacle en pop-up que ofereix cadascuna de les pàgines del conte. Un conte que crec del que ja us he explicat pràcticament tot el que us cal saber, bonic, colorista, cridaner, i amb la història explicada en rima però de manera tradicional.

Sé que la setmana passada us vaig comentar que no hi havia cap conte d’aquesta llegenda, i de fet no us el vaig portar, però no hi vaig pensar gaire, i és que aquesta llegenda la vaig descobrir precisament gràcies al conte que us porto avui, i és que es tracta de l’únic publicat que explica la història de la llegenda, o com a mínim, l’únic que jo conec.

LA TORRE DE LA MINYONA, VVAA, Col·l. Rondallari, Editorial Susaeta –> Tot i ser un tipus de conte i d’il·lustració massa clàssica per al meu gust personal, aquesta col·lecció compta amb alguns títols que altres ol·leccions no han tingut en compte a l’hora d’escollir els contes clàssics que decideixen publicar, és per això que m’ha semblat interessant portar-vos-la. Per això i perquè com ja he dit abans, és l’única col·lecció que ha publicat aquesta història, una història increïble, de princeses, castells, amors prohibits i un tràgic final.

Sé que potser resulta força complicat parlar-vos d’algun conte que expliqui tot el que us vaig explicar ahir sobre els orígens de les carbasses popularment conegudes com a carbasses de “Halloween”, tot i tenir un origen molt anterior com ja vau poder comprovar. Però seria injust no portar-vos aquest conte en la secció d’avui, ja que és el que originàriament va inspirar la meva recerca sobre tot el que us vaig narrar ahir.

LA CARABASSA DE LES ÀNIMES, Elena Ferro, Il·l. Subi, Col·lecció Els contes del Follet, Editorial Baula (2012) –> Sé que aquest és un cotne que ja us vaig recomanar l’altre dia, però era el conte perfecte per tornar-vos a portar avui. Sé que us he parlat ja d’aquesta col·lecció, així que el que em ve de gust avui és fer-vos cinc cèntims del perquè d’aquest conte, què és el que pretén explicar i com ho fa.

El que vol narra la història és que el fet de buidar carabasses per posar-hi una llum dins és una tradició que a Catalunya es va dur a terme durant molts i molts segles el dia de Tots Sants, i no pas per influència del Halloween, que en aquella època ni existia com a tal ni molt menys havia arribat a les nostres contrades. És un conte que pretén explicar la importància d’algunes tradicions antigues i la importància també de no perdre ni oblidar aquestes tradicions i costums que també ens pertanyen. A aquesta tasca, s’hi suma de manera jo diria perfecte, l’autora d’aquesta col·lecció, l’Elena Ferro. És una col·lecció que admiro moltíssim, que m’entusiasma, i que una mica ve a fer el que fa el Trompeta en els seus orígens. Ens porta un conte que explica la tradició o costum, les cançons que hi ha al seu voltant, i la part que a mi, per la meva vessant “investigadora”, m’interessa més: d’on prové la tradició i tot de curiositats entorn d’aquesta. La seva autora s’està convertint en una autèntica experta de costums i tradicions catalanes, i aquests contes en són una molt bona mostra d’un gran treball que hi ha al darrere.

A aquest títol s’hi afegeixen dues poesies d’Isabel Barriel entorn la tradició de les carbasses amb llum.

Si a tot plegat hi sumem també que els contes d’aquesta col·lecció estan fantàsticament il·lustrats per en Subi, l’únic que em queda per dir-vos és que m’encantaria tenir-los tots a la meva prestatgeria.