Elefant Trompeta

Lalala Toys és una petita marca de ninots fets a mà d’allò més bonics i originals. Estan fets en crochet, amb mitjons i guants, fets amb la tècnica amigurumi… però sobretot fets amb molt amor i paciència. Tenen poquets productes, però són molt macos, així que us en deixo alguns, a veure què us semblen.

Avui us porto una col·lecció per als més petits de la casa, una col·lecció per a nens molt i molt menuts de llibres puzzles. Són llibres de tapes i pàgines dures, formats per quatre pàgines on a cada plana es presenten les diferents parts d’un animal, una granota i un peix (que de moment són els títols que conformen la col·lecció) a través d’una pregunta i una peça d’un trencaclosques. Una peça que, si anem traient en cadascuna de les planes, al final el nen tindrà les quatre peces que li serviran per a muntar el trencaclosques de l’animal que mica en mica haurà anat descobrint.

Són dos llibres molt senzills, i bàsics, pensats per a mans molt menudes i nens a partir d’un any, i és que els més petits també tenen dret a gaudir dels seus propis contes, no?

ENDEVINA QUI TÉ… UNA CUA PER NEDAR, Egmont UK Ltd, Il·l. Daniela Massironi, Combel Editorial (2011)

ENDEVINA QUI TÉ… POTES PER SALTAR, Egmont UK Ltd, Il·l. Daniela Massironi, Combel Editorial (2011)

Si bé, ja fa força temps, més d’un any i mig, que us vaig portar els orígens de la Reina de les Neus del grans HC Andersen, i també us vaig portar el seu corresponent conte amb la seva història, he estat pensant que no estaria malament poder portar-vos de tant en tant, altres versions d’algun conte que ja hagi fet i que em puguin semblar interessants. És per això que avui m’he decidit a portar-vos una versió molt especial, que tan bon punt vaig tenir a les mans per primera vegada, vaig saber que era especial.

LA REINA DE LA NEU, HC Andersen, Adap. Marie Díaz, Il·L. Miss Clara, Editorial Baula (2011) –> Aquesta història és una molt bona adaptació del gran conte de HC Andersen, i ho fa amb unes il·lustracions que us captivaran des del primer moment, amb una tendresa i una delicadesa molt adient per una història així. Pel que fa al text és molt fidel a l’original però amb l’estil de l’adaptadora, i l’edició és molt acurada. És d’aquells contes que fa goig tenir a la prestatgeria de casa i que ve molt de gust mirar i rellegir de tant en tant.

M’agrada moltíssim el text que l’editorial ha decidit posar a la contraportada, que normalment és una petita sinopsi del llibre, en el seu cas però és una mena d’introducció i diu així: “En una illa situada molt al nord hi ha, diuen, una fetillera que té poders esfereïdors. El seu palau és una glacera envoltada de banquises. És capaç de provocar allaus i pedregades amb un bufec, i de dominar la rufaga. L’anomenen la Reina de la Neu…”

La Reina de la Neus o Reina de les Neus segons Andersen és sens dubte un dels personatges més freds i més malvats que el gran autor danès ha estat capaç de crear, o com a mínim, així ho considero jo. La seva cueltat i la seva manera de manipular els sentiments d’un nen, la fan un personatge odiós i molt gèlid. I és que l’hivern i el fred a vegades tenen aquesta connotació gèlida i cruel personificada en la reina antagonista de la història que avui hem recuperat.

A la meva escola les mestres normalment no canviem de curs, així que jo ja fa uns quants cursos que sóc la mestra de P4 i tinc la sensació que el meu no és un repte senzill, com a mínim a la meva escola no és així.

Els nens s’inicien amb mi amb tot el relacionat amb les lletres i els nombres, i és que a P3 no es treballen; això implica començar des de 0 en aquests àmbits, i sens dubte el més complicat de tot plegat és el procés d’aprenentatge a la lectura. El curs anterior ja us en vaig parlar, i és que va ser un curs molt complicat en aquest aspecte i els nens semblava que no avançaven. Aquest any tinc la sensació que el procés d’aprenentatge de la lectura anirà molt millor, i això sempre es reconfortant.

Hem començat amb molta més energia que el curs passat, els nens en tenien més ganes i la motivació, és una dels principals incentius per a l’aprenentatge dels infants. Les vocals pràcticament tots ja les tenen assolides, i a partir d’aquí hem començat a treballar les consonants, com sempre la primera és la “p”, i després vindrà la “m”.

Sens dubte el que els hi és més complicat de comrpendre és el procés de desxiframent sil·làbic, és a dir, ser caàços de comprendre el mecanisme de perquè la “p” amb la “i” darrera sona “pi”, i perquè si hi posem una o, sonarà “po”, sembla senzill però pels nens és un mecanisme molt complex de desxifrar. I una vegada han assimilat això, els hi afegim una consonant nova la “m”, aleshores han d’aprendre a que la “m” i la “i” no sona “pi”, sinó “mi”. I és que aquest és un error que sovint m’ha passat amb els meus nens, que creuen que el procés de desxiframent és sempre igual i que només canvien les vocals.

Un cop assimilat que això no és així, tot sembla simplificar-se i avançar, un cop els nens ja reconeixen els sons de totes les lletres treballades és qüestió de concentrar-se i anar unint sons fins a formar síl·labes, i de les síl·labes paraules.

Un altre dels errors comuns és que els nens s’acostumen a certes estructures sil·làbiques, és a dir: consonant+vocal; en canvi quan es troben vocal+consonant, a vegades els hi costa de desxifrar. Un exemple molt clar és la paraula “en” o “el”, que en cas de no fixar-s’hi bé o de desxifrar en l’ordre en que estan acostumats, els nens acaben llegint “ne” o “le”.

Però els obstacles sempre sorgeixen, les paraules es compliquen, les consonants es van multiplicant, i els infants han de ser capaços d’haver assimilats tots i cadascun dels sons de les lletres que apareixen en el seu llibre de lectura o conte, tal com si es tractessin d’autèntics jeroglífics egipcis.

Tot plegat em fa pensar en que tinc un repte molt complicat al meu davant cada any, i l’afronto amb ganes perquè no ho entendreu però és tan màgic veure les carones dels nens quan aprenen a llegir la seva primera paraula, que no té preu. L’altre dia estàvem fent la lletra “p” i els hi estava escrivint a la pissarra la paraula “papa” i entre tots la vam llegir, i no us podeu imaginar la cara d’il·lusió que van fer quan els hi vaig dir que ja els hi podien explicar als seus pares i a les seves mares que ja sabien llegir una paraula, que havien llegit “papa”. I això és el que fa que valgui la pena tots els esforços que fas pels teus nens, els maldecaps que et donen, les preocupacions, els ensurts, les frustracions… tot plegat s’esborra amb aquella cara de quan han après una cosa nova i ho han fet en part, gràcies a tu.

Ho he dit mil vegades i crec que ho repetiré mil cops més, és per això que sóc mestra!

El proper dissabte 10 de Desembre té lloc una presentació d’un conte que em fa especial il·lusió. Us preguntareu el perquè? Doncs bé, es tracta de la presentació de La Llegenda de Torena, un conte editat per l’editorial Efadós, una editorial que té una molt interessant col·lecció de contes de llegendes de les nostres contrades. Un d’aquests contes és aquest, i dissabte el presentaran al Museu d’Història de Catalunya. Per fer-ho es farà un contacontes de la llegenda i un taller de retallables a càrrec de la il·lustradora Mercè Galí. Activitat organitzada per la Llibreria Bestiari del Museu.

Jo us hi convido a anar, ja que crec que és un conte molt desconegut que us pot agradar moltíssim descobrir. Si hi voleu anar recordeu:

CONTACONTES I TALLER “LA LLEGENDA DE TORENA”

Museu d’Història de Catalunya

Espai Miró

Dissabte 10 de Desembre a les 11:30h

Avui us vull portar una polèmica molt candent als EEUU sobre un conte publicat molt recentment sobre la Marihuana i els seus múltiples usos. Es tracta del conte “It’s just a plant” (És només una planta) i si us interessa el podeu llegir tot sencer en castellà a la seva web.

Doncs bé, la història ens explica com una nena descobreix un bon dia als seus pares fumant-se un porro a la seva habitació. A partir d’aquell moment neix la curiositat de la nena entorn d’allò que estan fumant els adults. I és així com els pares es decideixen a explicar-li que és i per a què s’utilitza la marihuana.

Sens dubte aquesta és una temàtica que no dewixa a ningú indiferent, i entorn la qual tothom té la seva pròpia opinió, però el que vull entrar a valorar en aquest post és si el conte neix amb la finalitat de generar polèmica i portar una vegada més el tema de la marihuana a debat, o per una verdadera necessitat de tractar aquest tema amb nens petits. A quina edat podria anar enfocat un conte sobre les drogues? I a més un conte d’aquesta mena, en que no només ens explica que és i per a que s’utilitza la marihuana, sinó que a més, sembla que convidi a l’infant a consumir-la quan sigui gran, si més no la ven com un producte atractiu i no nociu per a la salut, més aviat tot el contrari.

Sota la meva modesta opinió, considero que el conte és una apologia cap al consum d’aquesta droga. Sí és un conte informatiu, però no ens enganyem, informa únicament des del punt de vista d’un autor clarament posicionat envers el tema. I tractar un tema tan delicat amb nens petits, considero que no és adequat; crec que és un tema que nens de certa edat no poden comprendre.

No sé, potser sóc jo que he vist el que no hi ha, tot i que m’agradaria saber la vostra opinió i si vosaltres heu vist el mateix que jo.

A partir d’aquí, us deixo amb algunes imatges i amb el link a la seva pàgina web per tal de que en trèieu les vostres pròpies conclusions. La polèmica sens dubte està servida.

L’ONCLE ELEFANT, Arnold Lobel, Trad. Marta Borràs, Edicions Hipòtesi –> Avui us porto una reedició d’un dels grans clàssics de la literatura infantil, es tracta d’un llibre que ja té uns quants anys composat per nou capítols o nou relats diferents que ens explica la història d’un petit elefant i el seu oncle. El petit Elefant ha perdut als seus pares, i ha d’estar amb el seu oncle una temporada, una època en la qual el vell oncle per intentar mitigar la tristesa i el dolor del menut elefant, li explica un munt de contes, cançons divertides, jocs de paraules…

Tot plegat està complementat per les dolces il·lustracions del fantàstic autor que ens porta una història sobre la tendresa i la fortalesa, sobre la saviesa dels més grans.

El llibre comença així:

«Va venir una tempesta
i el veler no va tornar.
El pare i la mare s’havien
perdut al mar. Estava sol.
Vaig seure a la meva habitació
amb les cortines tancades.
Vaig sentir com s’obria la porta.
– Hola, sóc l’oncle Elefant –va dir una veu.»

Selyn és una altra marca de joguines austríaques, però de la que no us en puc explicar gran cosa. L’únic que us puc dir és que els seus productes estan fets de roba i que tenen sobretot ninos i nines, alguns jocs del tipus de rols o simbòlic, mòbils, joguines per als més menuts (sonalls, cubs d’activitats) i alguna cosa de complements de roba infantils com ara: bosses per portar el berenar, barrets, etc.

És una marca amb un productes molt acurats i alguns petits detalls curiosos. Un exemple ben clar és un test de roba del que en va creixent una pastanaga, no sé si m’explico bé, així que us deixo amb totes les imatges i en feu un cop d’ull.

Aquesta és una col·lecció molt interessant i curiosa, es tracta d’una col·lecció que pretén despertar en els infants l’interès per les òperes, i ho fa a través d’adaptacions d’òperes originals. Les òperes més famoses i conegudes mundialment, adaptades de manera molt respectuosa per tal d’aconseguir la comprensió dels infants. Tots i cadascú dels àlbums estan il·lustrats per grans il·lustradors que en faciliten la comprensió, a més cada conte va acompanyat d’un CD que recull els principals fragments musicals de l’obra. Si a tot plegat, els hi sumem els noms dels grans il·lustradors que s’han encarregat de donar-los vida, tenim un resultat preciós, i és que és innegable el talent del Pep Montserrat, Gabriel Pacheco o Joma, entre d’altres. Són llibres recomanables a partir de 7 anys, i ara us porto els títols que han estat publicats.

LA FLAUTA MÀGICA, Wolfgang Amadeus Mozart, Adap. Joan de Déu Prats, Il·l. Joma, Edicions Hipòtesi –> Aquesta és una de les òperes de Mozart més coneguda i adaptada al públic infantil. La història del príncep Tamino i de com aquest va aconseguir la saviesa i l’amor de la bonica princesa Pamina. Que havia estat raptada i que el príncep va alliberar amb la inestimable ajuda de Papageno i d’una flauta, la flauta màgica.

EL BARBER DE SEVILLA, Gioacchino Rossini, Adap. Joan de Déu Prats, Il·l. Miguel Gallardo, Edicions Hipòtesi –> Una història divertida i enrevessada d’un duel entre un barber que volia ajudar a un jove enamorat i un tutor una mica tirà que tenia tancada a una bonica jove.

TURANDOT, Giacomo Puccini, Adap. Joan de Déu Prats, Il·l. Pep Montserrat, Edicions Hipòtesi –> Una llei sinistra imposada per la filla de l’emperador Xinès és el punt de partida d’una història on l’amor entre un noble príncep sense reialme i una esclava fidel eren els únics que podien tornar la llum a l’obscuritat.

AÏDA, Giuseppe Verdi, Adap. Joan de Déu Prats, Il·l. Jordi Bulbena, Edicions Hipòtesi –> Si us parlo d’Aída tots sabreu evidentment que està ambientada en Egipte, les piràmides, i potser el qwue no sabeu és que és la història de dues passions, l’una la d’un home i una dona, i l’altre la de l’amor cap a la terra.

PORGY AND BESS, George Gershwin, Adap. Joan de Déu Prats, Il·l. Daniel Jiménez, Edicions Hipòtesi –> Aquesta història succeeix en el barri marginal de Charleston on la història d’un noi que intenta salavar a una noia bonica d’una mala vida n’és el fil argumental.

LOHENGRIN, Gioacchino Rossini, Adap. Joan de Déu Prats, Il·l. Francesc Infante, Edicions Hipòtesi –> Aquesta òpera podria ser l’argument d’un conte de fades d’aquells que tan m’agraden a mi, dels de princeses, castells i cavallers, amb una història d’amor al bell mig de tot plegat.

ORFEU I EURÍDICE, Christoph W Gluck, Adap. Pedro Azara, Il·l. Pep Montserrat, Edicions Hipòtesi –> Era una creença molt arrelada a l’antiga Grècia que deien que quan una persona moria, deioxava anar un darrer alè que restava suspès sobre el rostre seré del difunt.

CARMEN, Georges Bizet, Adap. Teresa Lloret, Il·l. Gabriel Pacheco, Edicions Hipòtesi –> Una de les més famoses òperes arreu del món, una altra història d’amor impossible amb unes fantàstiques il·lustracions de Gabriel Pacheco.

EL ELIXIR DE AMOR, Gaetano Donizetti, Adap.Stefania Fantauzzi, Il·l.Adrià Fruitós, Edicions Hipòtesi –> Aquesta òpera còmica ambientada en un poblet del País Vasc Francès us portarà a descobrir i conèixer unes il·lustracions que no us deixaran indiferents.

LA TRAVIATA, Giuseppe Verdi, Adap. Lola Barceló, Il·l. Aurélia Fronty i Yeowon Media, Edicions Hipòtesi –> La Violeta, una distingida cortesana s’enamora Alfredo Germont. Evidentment no serà una història d’amor plàcida i els enamorats veuran molts impediments per tirar endavant la seva relació.

L’altre dia per fi després de molt sentir-ne a parlar, de veure el seu peluix a tot arreu, vaig poder veure el Mic, i no només un capítol, sinó un DVD sencer. És el que té tenir amics amb nens petits. I després d’analitzar-lo una estoneta he arribat a una conclusió: em va agradar moltíssim.

Crec que és un molt bon producte per als més menuts de la casa, molt senzill però que als nens els captiva. Abans de dir-vos el perquè us explico una mica més sobre el Mic, pels que encara no teniu el plaer de conèixer-lo.

El Mic és un nino fet de llana, amb el nas vermell i molt trapella. És curiós, es vol assabentar de tot el que passa al seu voltant i és molt bromista.

El Mic no està sol en els seus aprenentatges, i és que l’acompanya el Cincsegons. És una boca rodona que porta ulleres i un guant de color groc. En Cincsegons troba resposta a qualsevol pregunta del Mic. Explica històries, endevinalles, cançons. I, no te n’has adonat, i en Cincsegons ja ha marxat!

Al Mic també l’acompanya un personatge molt i molt lent que és un cargol. Molt senzill però molt graciós la manera en com està fet. Ah! I no ens podem oblidar de la menuda mosca! Tots plegats formen una colla ben curiosa que acompanyen al nostra protagonista.

Crec que la clau de l’èxit del Mic és la seva senzillesa, als nens avui dia encara els fascinen les titelles, i en Mic ho és. Una titella molt especial a la que no li veureu els fils, però que es mou com una titella. També és un personatge molt tendre i molt infantil, un personatge que resulta molt proper als nens petits. Els capítols són molt curts, i això és bo per a nens molt petits, ja que la seva capacitat d’atenció en edats primerenques encara no està molt desenvolupada. Les històries que explica també són senzilles i molt entendeores per als més menuts, fet que fa que pels nens de 2-3 anys sigui un autèntic mite.

Cal dir, que Tv3 i el Club Súper3 diuen que és una sèrie per nens fins als 6 anys, jo penso que és una sèrie per a nadons i nens de fins a 4 anys, ja que potser per a nens més grandets, no s’apropa tant als seus interessos que ja van canviat i encaminant-se per una altra mena de dibuixos. Tot i així, depén molt de la maduresa i interessos dels infants.

És per això que em trec el barret pels qui hagin triat produir una sèrie que per fi està pensada en català per a nens molt menuts! I és que a vegades, els nens tan petits són els grans oblidats de les graelles televisives infantils.

Us deixo amb un parell de capítols perquè el conegueu una miqueta més. Espero que us agradi.