Elefant Trompeta

Avui em fa especial il·lusió portar-vos a una il·lustradora que no sé si coneixereu, es tracta de l’anglesa Layn Marlow, nascuda a Essex, a l’Est d’Anglaterra. Va ser la petita de tres germans, i va tenir una infantesa feliç. Li agradava jugar a l’aire lliure tot grimpant pels arbres, i rodolant turó avall. Això de ser la petita no li acabava d’agradar, però al final va ser molt feliç ocupant aquest lloc.

Enamorada de l’art i de tot allò que fos artístic va estudiar història de l’art, allà va aprendre a escriure amb paraules allò que veia en les obres; més tard, va estudiar il·lustracions, i aleshores es va adonar que podia posar imatges a les paraules. D’aquí que va començar a il·lustrar contes per a nens, i el seu èxit va ser rotund. Té un estil dolç i tendre, els seus contes són sempre protagonitzats per animals humanitzats, i la tendresa de les seves il·lustracions travessen fins i tot el paper, convertint-se pràcticament en màgiques.

Jo la vaig poder descobrir amb el conte “Date prisa, ve despacio”, i enseguida vaig descobrir que tenia un estil que m’agradava especialment.

És per això que avui m’he decidit a donar-vos-la a conèixer i acostar-vos una mica més la seva obra.

Avui us vull presentar a una il·lustradora francesa, la Fréderique Bertrnad. Ella va néixer l’any 1969 al municipi francès d’Épinal. Es va graduar a l’Escola de Belles Arts l’any 1993 i des d’aleshores es dedica al món de la il·lustració. Actualment viu i treballa a Nancy, des d’on les seves obres han traspassat fronteres i han estat traduïdes a un munt d’idiomes. Ha treballat no només en il·lustració infantil, sinó que també en premsa internacional i en el món de l’animació.

Jo la vaig descobrir amb el seu conte Nueva York en pijamarama, un retorn a una època retro amb unes il·lustracions i un estil que empren una antiga tècnica cinematogràfica francesa anomenada ombro-cinema.  És a través d’aquest conte, que em va cridar l’atenció el seu treball, i quan la vaig descobrir una miqueta més em vaig adonar que té un estil un xic retro, colorista, i senzill. Les cares dels seus personatges són molt expressives, i em va semblar une sil tot i que amb un xic punt retro, actualitzat i ben treballat.

És per això que us l’he portada avui, i que us vull deixar una petita mostra del seu treball.

Avui us porto l’Stephen Gublis, un il·lustrador de contes infantils que no va començar la seva carrera com a tal. Des de que té ús de raó es recorda dibuixant, sempre li ha agradat fer-ho, i els seus pares no n’estaven gaire contents, ja que amb 4 anyets la criatura es dedicava a pintar les parets de la casa. Amb 10 anys ja dibuixava els seus personatges de la televisió preferits.

I quan va ser més grans va estudiar Disseny Gràfic a l’Acadèmia d’Art de Bath (ciutat preciosa per cert del sud oest d’Anglaterra), es va fer freelance i va començar a il·lustrar portades de llibres, revistes, pòsters de diferents artistes… Tot plegat destinat al públic adult.

Però amb el temps es va acabar convertint en un autor i il·lustrador de contes infantils, i tinc la sensació que és precisament en aquest àmbit en el que ha trobat el seu autèntic estil. Ha publicat els seus llibres al Regne Unit, Estats Units, Àsia, Europa i Austràlia, i s’ha convertit així en un autor de fama reconeguda arreu del món. Entre els seus contes destaquen Cowgirl Rosie (Orchard Books), Blanche & Rocky (Hodder Children’s Books), i Lily and the Magical Moonbeam (Orchard Books).

Avui us porto un il·lustrador japonès nascut a la Prefectura d’Aichi l’any 1953, es va graduar a l’escola d’arts de Tokio, i de les seves il·lustracions se n’extreu una gran dosi d’humor i color. Es tracta d’en Masayuki Sebe, que ha dedicat la majoria dels seus esforços com a il·lustrador a crear llibres jocs, d’aquests de mirar i remirar i de comptar i buscar coses, d’allò més divertits. Amb planes i planes farcides de centenars d’animals divertits dels quals n’hauràs de saber quants hi ha, o el que porta barret, o el que menja una poma. Es seu estil segueix una estètica molt kawaii, i proposa llibres que ajudin als infants a aprendre de manera divertida, llibres que serveixen per comptar, raonar, treballar la memòria, afinar la percepció i agudesa visual…

Jo el vaig descobrir amb un dels seus llibres 100 en total, i em va semblar molt divertit. És per això que avui m’he aventurat a portar-vos i descobrir-vos aquest fantàstic il·lustrador.

Avui us vull portar un il·lustrador sens dubte particular, es tracta de Maurizio AC Quarello. Nascut a Torí, Itàlia el maig de 1974, es va formar ben aviat com a il·lustrador. El 1993 estudiava disseny gràfic, i entre 2002 i 2004 va anar complementant la seva formació en diversos estudis sobre les tècniques a l’hora de pintar.

Té un llarg currículum pel que fa guardons i premis de tota mena, però el que m’interessa a mi avui és parlar-vos del seu estil, de la seva forma de fer, dels contes que ha il·lustrat.

En Maurizio té un estil força surrealista i peculiar, té certa debilitat per deformar o exagerar certs aspectes de la realitat que li interessen representar. Té una vessant fosca en aquells títols que així ho requereixin, i per altra banda és capaç de crear personatges un xic més dolços, tot i que amb cert aire d’inexpressivitat en els seus rostres.

Parlar del seu estil, és complicat, ja que en cada conte dóna la sensació d’adoptar un estil difernet a l’altre, tot i que jo diferenciaria clarament entre els seus contes foscos, on l’estil si fa no fa pot ser similar; i els contes que pretenen ser més alegres i infantils, tot i mantenir aquest peculiar punt de surrealisme de les seves il·lustracions.

En les nostres contrades el coneixem sobretot pel seu treball amb l’editorial OQO, amb la que ha publicat bona part dels seus contes infantils. Entre els seus títols més populars, o si més no, els més vistos i els que més m’han cridat l’atenció a les llibreries, podem trobar: la Bruja rechinadientes, El Tragaldabas i Ojobrusco. Així que us deixo algunes imatges d’aquests contes, i algunes més perquè descobriu d’aquesta manera, una mica més i millor aquest peculiar il·lustrador.

Avui us porto una il·lustradora amb un estil que a mi, personalment, em va captivar. És Sueca i es diu Ingela P. Arrhenius, i té un estil molt particular. És una amant  de l’estil i el disseny dels productes, estampats i colors dels anys 50 i 60, i això es nota sens dubte en l’estil de les seves il·lustracions. Viu a Stockholm amb el seu marit i els seus dos fills, treballa com a freelance, i entre tots els seus treballs podem trobar: contes per a nens, il·lustracions per a revistes i portades de llibres.

De la seva feina, però sembla evident que em crida especialment l’atenció els seus contes per als més menuts. El format de conte amb el que treballa és el de contes de format senzill, colorista, planes dures i vocabulari bàsic, alguns abecedaris, i llibres de l’estil de les imatges que us deixo a continuació.

Però també té molts altres contes que ens narren històries, com els que podeu veure després.

I com a curiositat, hi ha un llibre sobre una exposició que va fer l’autora l’any 2010 en que va exposar un centenar de blocs de fusta pintats i personalitzats que representaven diferents personatges de l’imaginari col·lectiu i del món dels contes. I d’aquesta exposició se’n va fer aquest llibre.

Avui em ve de gust presentar-vos a la il·lustradora portuguesa Ana Ventura. L’Ana va estudiar un títol en Pintura a l’Escola de Belles Arts de Lisboa (2000); però això no va ser suficient per ella. I es va apuntar a un Erasmus que la va dur fins a Brussel·les per fer un curs de Grabat. Il·lustradora polifacètica i multidisciplinar, em va cridar l’atenció el seu peculiar estil. Imatges sense línia, il·lustracions a vegades un xic surrealistes i irreals. Però sens dubte amb una manera de fer molt marcada.

Entre els seus llibres podem destacar “Nove histórias sobre o amor” o “O poço dos segredos”. Malauradament és una il·lustradora que no ha arribat gaire a les nostres contrades, i això fa força complicat que la podeu descobrir.

Avui us porto un molt bon il·lustrador, es tracta de l’il·lustrador anglès, Chris Mould. Des de l’any 1991 es dedica professionalment al món de la il·lustració. Va cursar els seus estudis a Leeds, i actualment viu a Bradford, ciutat de West Yorkshire amb la seva dona i les seves dues filles.

Un cop fet aquest petit apunt biogràfic, us parlaré de la seva carrera com a il·lustrador. No només il·lustra literatura infantil, sinó que el seu treball també el podeu trobar en revistes, diaris i mitjans molt diferents. Exposicions, moltíssimes publicacions i una llarga llista d’editorials de renom internacional amb les que ha treballat, són alguns dels aspectes que avalen la seva carrera. Jo el vaig  descobrir en la seva darrera traducció al català, la darrera de les seves obres que ha arribat a les nostres contrades: Pirates i tresors. Un recull de contes sobre pirates, alguns escrits per ell, i altres de grans clàssics.

Les seves il·lustracions són molt expressives, i treballades, amb un estil personal, amb moltes línies i gran precisió; els resultats en blanc i negre són realment espectaculars i tenen molta força. No és un estil excessivament infantil, de fet en podríem dir que és un xic més “comiquero”, més adult; però per segons quines temàtiques i tipus d’històries pot arribar a ser molt adient, com és el cas del recull de contes de pirates del que us he parlat abans. En definitiva, us deixo amb part del seu treball perquè entengueu la força de la que us estava parlant, ja que sovint descriure l’estil de qualsevol il·lustrador en paraules és força complicat.

Ja em perdonareu i aquesta potser us sembla una entrada força estranya, però avui us vull portar un il·lustrador, en Thomas Baas. D’ell us en puc dir ben poc, és francès, o això m’ha semblat descobrir, la seva web no funciona, he trobat el seu portfoli en una pàgina on hi ha els portfolis de diferents il·lustradors, i no acabo de recordar quin és el conte d’ell que em va cridar l’atenció. El que sí que tinc ben clar és que el seu estil em va enamorar, em vaig apuntar el seu nom, i avui m’he decidit a portar-vos algunes de les seves il·lustracions.

El seu estil és tendre, expressiu, sovint sense línia i té alguna cosa en el seu traç i en el seu estil que captiva. Us deixo amb les seves il·lustracions, a veure què us semblen.

Avui us porto un il·lustrador anglès que em va entusiasmar des del primer moment que vaig descobrir les seves il·lustracions. Es tracta d’en David Melling, nascut a Oxford, i criat a Londres, tot  i que ara torna a viure a la ciutat que el va veure néixer. De petit ja li agradava dibuixar, el seu pare era escultor i sempre l’ajudava i el rectificava amb les coses que més se li resistien. El seu punt més dèbil: les potes dels cavalls, que sovint no tenien la forma ni la proporció adequades.

Amb els anys va treballar en un estudi d’animació, i finalment es va poder dedicar a allò que fins ara més l’apassiona, l’il·lustració de contes. I si us haig de ser sincera és un geni.

Alguns dels contes que ha il·lustrat són el Conte de Jack Frost, i els que més m’agraden d’ell darrerament és una seqüela de contes protagonitzats per un ós Bru, que recentment han estat editats al nostre país per Baula, sota el nom d’en Bru. En Bru, igual que la resta dels seus personatges, és divertit, colorista, amb una personalitat pròpia molt marcada i molt expressiu. I és tot plegat el que defineix bona part del seu treball. La seva expressivitat, la força dels seus personatges, la mobilitat (i és que tot i ser imatges estàtiques sembla que hagin de bellugar-se del propi paper)…

M’ha agradat moltíssim buscar i remenar una mica més d’aquest autor, i és que es tracta d’un il·lustrador molt generós, i ara entendreu perquè, i és que a part de tenir una web fantàstica, té un bloc d’allò més complert, on podreu veure un munt d’esbossos, com és el seu lloc de treball, i els diferents processos o fases pels quals passen les seves Il·lustracions.

Pel que fa a la tècnica, il·lustra a mà, i pinta amb pinzell i aquarel·la, i aquest fet li dóna encara més personalitat al seu estil. Crec que d’ell ja no us en puc explicar molt més, que haureu deduït que em fascina com treballa, i us deixo amb algunes de les seves il·lustracions.